El mite de Birmania que ens ha impulsat a escollir aquest viatge estava alimentat per varis elements: uns quants amics als qui els havia entusiasmat, unes quantes pel.lis de Hollywood, alguna novela rosa i no rosa, la fascinació pel budisme i, sobre tot, el misteri d'un pais amb tan gran passat i un present tan misteriós. Diuen que la seva gent és amable, que res ha canviat des de fa vàries dècades, que es Asia en estat pur (es a dir, lliure d'influencies western), i que els seus governants (dictadors desconeguts, sense afany de protagonisme, nomes de riqueses) violen tots els drets humans violables, i que conté tresors arqueològics de bellesa fascinant.

Amb aquestes expectatives comencem el viatge.


Yangon: fins fa pocs mesos capital, ara substituida per Pyinmana .
Increiblement tranquil.la: ciutat oriental sense claxons (és prohibit) i sense motos (nomes pels militars!), gairebé sense edificis moderns....tota com els racons antics de Delhi o de Hanoi.
La Shwedagon Paga, fita del culte budista, amb la seva immensa stupa (cupula de les pagodes budistes) sembla un somni, un miratge. Les paraules no li poden fer justicia, i menys les nostres...fins i tot Kipling va renunciar a descriure-la per escrit, temeros de quedar-se curt. La seva bellesa fa mal als ulls, és tremenda. I fins fa poc ni n'haviem vist imatges...! Diuen les guies que la millor hora per gaudir-la es al caure el dia, pels matisos de color a la posta de sol, pero som a la rainy season, i, com deia un taxista catxondo ahir, ara la millor hora per visitar-la és quan no plou. Hi hem passat tota la tarda, entre pluja i no pluja, bocabadats i ben integradets, venerant els nostres espais planetaris, que hi son tots representats per budes amb animals: Saturn-Drac/ Micky, i Mercuri-elefant amb colmillos/Roser. Resulta que vaig neixer com Buda (Roser), un dimecres matí, i aixo es de bon auguri...I jo sense saber-ho!
Demà marxem de la city, que no ofereix gran cosa mes. Quan puguem, més.