El recorregut de tornada pel llac, sota un cel ennuvolat pero sense pluja, travessant jardins i horts de tomaqueres flotants, és memorable, blau intens i harmonia en la memoria.

Nyaungshwe, el poble proper al llac on ens hospedem, constitueix un bon exemple de com el turisme està arrivant al país, en lo positiu (millors comunicacions, desenvolupament econòmic..), i en lo negatiu (la mimetització dels locals amb els productes típicament turistics). Tired of rice? Taste our delicious pancakes and pizzas, resa un rètol publicitari d'un restaurant proper a l'hotel. Donades les condicions del país en infraestructures, tot aquest desenvolupament és força tímid i entrebancat. Hi ha uns tres llocs d'internet. De les tres nits que vam ser al poble, només el primer dia vam poder accedir a hotmail. Les línies telefòniques que es veuen penjant enmaranyades davant les façanes i esquivant els arbres, els international call centres , que no són més que un telèfon o dos sobre una taula al carrer, alimentant-se de cables ronyosos....ho diuen tot.
El restaurant Min My és una mostra de simbiosi acertada i encantadora entre els productes locals i la cuina que vol el turista-cansat-d'arros. Les seves pizzes casolanes cuites al forn de llenya amb verdures i bolets locals són molt millors de les que hem provat mai! I , rematades amb una caipirinha i un mojito que els nois han aprés a fer de motxillers internacionals, ens arrodoneixen els sopars de dues nits consecutives.

Acceptem la proposta del Nay, el manager de l'hotel de Nyaungshwe, de fer un trekking d'un dia per les muntanyes entorn el llac. Ens acompanya el Nay, tan bon guia com manager, i el Takto, un jove mestre d'escola japonés. Recorrem senders fangosos que discorren entre boscos de bambú, camps de girasol, de cheroeplants (el tabac local, molt més contundent que els vidis, infumable per a nosaltres, de fet), arbres de fruites exòtiques diversos, camps de panís, de canya de sucre; travessem torrents i rierols...a estones amb un aire de 'jungla' imponent. Visitem poblats pa-o, que aquí es beneficien de la feina d'alguna ONGD: escola molt pulcra, mosquiteres a les cases, generadors d'aigua ...Inle té menys tradició de trekkings turistics que Kalaw, i això es nota. Caminem sols, no hi ha indicis d' adulteració en la relació amb la gent dels pobles, ni cap mena d'intent de transacció comercial forçada. Dinem a una casa pa-o, a base de noodles que ens cuinen la mare i l'avia, sota l'atenta vigilància de les quatre nenes de la família (la mes petita, un bebe penjat amb un mocador de l'esquena d'una de les mijanes), que es fan un tip de riure amb nosaltres. Els homes son a treballar al camp.

A Myanmar no es perceb ni es refereix una gran discriminació social ni legal de la dona com, per exemple, es troba a la India. Si partim del fet que els homes porten faldilles (el longui es una faldilla llarga anusada davant)...La llei reconeix la divisio de bens, l'herència, els drets a l'educació. Ara que, a Myanmar, qui se'n fia de la llei...En qüestions d'igualtat de sexes, però, sovint hi fan mes les tradicions i la mateixa societat que la llei. Es veuen sovint homes cuidant de nens (en hores lliures) i dones dirigint negocis familiars. Poques condueixen cotxes (només alguna a les ciutats), pero sí moltes motos o bicis; a la universitat hi ha un 25% de dones, i el neixement d'una nena és més celebrat que el d'un nen. Només són impresions nostres, i alguna dada que hem preguntat, però no sembla que la discriminaciò sexual en contra de la dona sigui quelcom a destacar aqui. .

Acabem el trekking disfrutant de la visió d'una espectacular pluja monçònica que avança en la distància sobre el llac Inle, mentre nosaltres estem al solet en un camp de girasols. En Nay ha fet més de la meitat del trajecte descalç, per deixar les sabates al Takto. El noi japones duia unes sandalietes de platja que no han resistit ni una milla . I en Nay tan feliç , I'm used to, rememorant dies d'infància en que feia dues hores de cami anant i tornant d'escola, xapollejant entre el fang. Ara estudia Turisme a Yangon, quan els estalvis li permeten. Moltes carreres universitàaries aquí es fan a trompicons (any si, any no) , sobre tot la gent que no viu a la capital i ha d'afrontar despeses de lloguer...

D'Inle viatgem camí de Mandalay. Parada a les Coves de Pindaya , un altre 'santuari' budista que alberga una col.lecció de mées de 8000 figures de buda en coves de pedra estalactítiques. Utilitzades primer per amagar el sagrats budes de la codícia i/o l'afany destructor dels britànics, en anys posteriors molts devots han anat afegint figures donades. Seria esfereidor si no fos per les caracteristíques de la imatge de Buda, que tots teniu en ment, sempre amb cara plaentera i mig o total somriure.
Pindaya destaca també pels artesans que fabriquen parasols, el genuins parasols birmans.
Myanmar no te indústria, i conseqüentment l'artesania es mante invariable desde fa segles, en tots els gremis. Al llarg del viatge hem vist i veurem autèntiques representacions 'medievals' de com el.laborar parasols, teles, pa d'or per covrir les estatues dels budes que usen els devots, com treballar plata i or, lacats, tel.lers de seda, cotò i lotus....La posta en escena es repeteix, d'entrada et fan una demostració/resum de tota la tècnica artesana, i després passes a la botiga. En ocasions és impossible no comprar-los res! I no per la seva insistència, sino per la seducció de l'artesania en estat pur. Bé, també la publicitat en estat pur, no? Arribarem carregats de 'pongos' o 'donde-lo-pongo'!

El 29 de septembre arribem a Mandalay, encara amb el cotxe del Win.

Mandalay, la darrera de les capitals imperials. El nom evoca escenes colonials glamouroses, caceres de tigres, reïs i prínceps birmans i luxe asiàtic excessiu. Ara és una ciutat sorollosa (aquí es toca el claxon), calorosa (plou la meitat que a Yangon), i en aparença molt més trepidant que Yangon. Més edificis nous, però cap gratacel, i molt carrer enfagat i mal asfaltat circundant l'inmens recinte de l'antic palau reial, un palau poc estimat pels ciutadans de Mandalay , reconstruit a base de presos politics i falsos 'voluntaris' treballant a cops de fusell. No els visitarem! Gracies a la guia és fàcil evitar els llocs turístics en els que hi ha directament implicat el govern.
Mandalay, en resum, posseix un aire mes provincià que la 'europea' Yangon (diu un conductor de trishaw). Hi ha menys activitat econòmica, al menys a gran escala,i això la fa encantadora pel turista i poc interessant pels birmans, que la veuen rònica i deixada.