• 
  
  
  

Només una tarda i nit d'aperitiu a Mandalay, i aplacem la visita a la ciutat per anar a Hsipaw, on passarem dos dies. Hsipaw (Si-Po, pronuncien en bhurmese) és un poblet situat en una vall, en la carretera que va a la Xina. És una de les poques carreteres en estat acceptable del país, i la transiten enormes camions que van i venen amb tota mena de mercaderies legals i il.legals.

A Hsipaw, espectaculars postes de sol i tranquilitat, no més de deu turistes en tot el poble comptant-nos nosaltres, allotjats tots a Mr Charle's; una xocant fàbrica de palometes que funciona com un negoci familiar liderat per una àvia afable, activa i refugiada darrera unes RayBan (després m'explica que està patint una conjuntivitis) que ens convida a palometes i ens dóna conversa en un anglés més que correcte, mentre la seva filla jove fregeix cornes de patata i els nets ens espien per la finestra. Inoblidable berenar!

La banda sonora de Myanmar es construeix sobre tot a partir de dos sons: el suau dringar amb el vent de les campanetes que coronen les stupes, i les salutacions que acompanyen les rialles i gests dels nens arreu on ens els creuem (Ta Ta= Bye Bye). No hi ha res que faci més feliç aquí a un nen de poble o de ciutat que aconseguir que un visitant desconegut respongui a la seva salutació. I no hi ha res que ens faci més feliços a nosaltres que la simpatia desbordant dels nens.