De la calma d'Hsipaw tornem a Mandalay. Mandalay va ser ciutat imperial fins que el darrer rei birmà, un esbojarrat sanguinari, va posar les coses fàcils per que el pais sucumbís definitivament als anglesos, a finals del segle XIX. Abans de Mandalay, però, els monarques birmans, tan excessius en el seu mode de vida luxós, canviaven de capital cada dos per tres: a rei nou, i seguint dictats astrològics/capritxosos, nova capital (l'actual junta militar acaba de fer el mateix......). I és per aixo que, pels voltants de Mandalay, les antigues capitals Inwa, Amarapura, Sataing i Mingun, són de visita inexcusable pel seu interés històric. Els turistes occidentals 'apresurats' les recorren en un dia i mig. Ho fem encara amb el Win, que al dia següent ja ens deixa per tornar-se'n sol a Yangon.

Amarapura té l'actractiu afegit de poseir el pont de teca més llarg del mon, 1,2 km, travessant un llac, amb dos segles d'antiguetat i perfectament conservat.

A part de ser un dels higlights turístics de Myanmar, constitueix la via de desplaçaament de molts locals, sobre tot en hores punta. Monjos, bicicletes, nens , families que van de passeig, s'obren pas entre la febra fotogràfica dels turistes, mentre els pescadors es mantenen imperturbables sentats a la seva vora o traginant dins el fang del llac.

Inwa, en una illa verda creada per la confluència de dos rius, es recorre en cotxe de cavalls o a peu. Optem per lo primer, és enorme i fa una calor sufocant i polsosa. Del palau nomées en queda la torre, corbada per un terratrèmol , i excel.lent punt de mira paissagístic.

I Sagaing es disfruta des de dalt, des de la 'colina'. L'ascensió per una escala protegida per un teulat de teca, esgotadora, es veu recompensada amb unes vistes esplèndides de les tres capitals, el mític riu Ayeyarwadi i Mandalay en l'horitzó. La pluja apareix en caure la tarda, dalt de la colina, brutal, renovadora.