Un dia de passeig per Mandalay en trishaw. Més pagodes, monestirs de fusta, més tallers artesanals, una altra ascensió amb compensació paissagística a la colina, i, sobre tot, moltes escenes de carrer, a ritme de bici lent. El trishaw és una bici amb 'sidecar' al qual ens sentem esquena contra esquena. El de davant és l'encarregat de conversar amb el conductor. Tots el conductors de trishaw parlen un anglés més o menys rudimentari o estan en vies d'aprende'l, i són els millors guies de la ciutat. N'hem conegut uns quants, Xo Xo, Mano hapi... , i ens hem fet clients 'fidels' de Nylon Ice Cream bar, prop de l'hotel, pels seus lassis, batuts,gelats i l'expectació que generava cada tarda la nostra presència, ara en època de poc turista.

L'oferta nocturna de Mandalay ofereix espectacle de titelles, tradicional i molt agradable, i, més interessant, l'actuació dels Moustache Brothers. Els Moustache Brothers son tres còmics, dos germans i un cosi, sexuagenaris. Fan vodevil a l'estil d'aquí (xistes, bromes, monòlegs, alternant amb balls tradicionals i representacions de personatges clàssics del teatre birmà...la part artística la fan les seves dones). El 1996, en una actuació durant un mitin de la Suu Kii a Yangon, es van esplaiar amb els xistes sobre els militars. La resposta, obviament ràpida, va ser la detenció i condemna a treballs forçats de dos d'ells (el Pa Par Lay i el Lu Chin ). Dels 7 anys previstos, en van acomplir cinc, gràcies a la presió que un grupet de comics internacionals va fer sobre el govern....Mentre, el Lu Win, que va quedar lliure, va seguir fent el seu espectacle a casa. Un cop alliberats els altres components de la troupe, les seves actuacions han seguit vetades arreu del pais. Pero ells, per necessitat de supervivència material i moral, segueixen actuant cada nit als baixos de casa seva. Gràcies sobre tot a la bíblia del viatger, la 'Lonely Planet', que els recomanada aferrissadament, no els falta públic. Èrem 7 en total. L'espectacle d'entrada resulta decrèpit i decadent, però si tenim en compte que aquí el sentit de l'estètica i del ridícul estan molt distants del nostre, la funció té un gran interés social-cultural ....i l'opinio estètica passa a segon terme. Ens van mostrar fragments de diaris publicats arreu del món que els han dedicat articles. N'hi havia un de El Mundo (2002, quan van alliberar els empresonats)...tan de bo en Pa Par Lay o en Lu Win tinguessin un dia una 'Contra' de la Vanguardia. Els tenen ben posats!

El Miquel, després d'una cremada solar al clatell apoteòsica, ha descovert la utilitat del parasol, i va tot pinxo amb el seu paraigüet occidental. Els myanmarenys s'ho passen de conya amb nosaltres!