La pràctica religiosa marca el pols, els ritmes vitals dels myanmarenys. Gairebé el 90% són budistes, i probablement tots practicants. Els temples i payas estan sempre concorreguts, el culte és actiu, intens. Tothom a qui hem preguntat afirma dedicar uns minuts diaris a la meditació, i aquesta disposició amable que invariablement mostren tots ells no pot explicar-se si no és pel seguiment del primer dels preceptes budistes. Aquí impera el budisme thevarada, més estricte, monacal, intimista. Tots el nens del pais (i alguna nena) passen un periode de la seva vida a un monestir. Els carrers s'omplen del color roig teula de l'hàbit dels monjos sobre tot al matí, quan desfilen demanant menjar per l'esmorçar. Donar almoina o menjar a un monjo representa fer mèrits per a les vides futures. Construir temples (els rics, els de la junta militar, que han de fer molts mèrits per neutralitzar les seves barbaries) o forrar estàtues de buda amb pa d'or (el venen en llaminetes ultrafines tipus calcamonia, asequible a tothom) són maneres usuals de fer mèrits.
De la condició de monjo se'n pot entrar i sortir 'a la carta' en diferents moments vitals. El budisme no entén de càstigs ni de pecats....per aixo triomfa a occident?
El sentiment religiós de Myanmar té la peculiaritat afegida dels nat, o esperits protectors. El seu culte és més antic que el budisme. Són esperits d'antics personatges rellevants que influeixen sobremanera en qualsevol acte quotidià. Arreu, i en totes les cases, hi ha altarets amb ofrenes dedicats als nats. La gent es desviu per tenir-los contents.