Bagan és infinitat de temples, monestirs i pagodes en una extensió similar a la de Manhattan. En resten en peu la meitat dels que van ser construits en poc més de segle i mig (XI al XIII) arrel de l'entusiasme homenatjístic del rei que va imposar el budisme thevarada com a religió oficial, el rei de Myanmar més recordat, l'Anawrhata. La bellesa de Bagan no s'enten fins que no s'hi arriba, fins que no es gaudeix de l'harmonia d'un paissatge plagat de stupes que eleven, encara orgulloses, el seu cim a un cel blau intens. Entre elles, lo que haviem imaginat marró i polsós, és verd i plé de vida. Ramats de cabres, camps de conrreu, caminets per on perdre's i carreteres asfaltades per donar pas als vehicles turístics, que ara afortunadament no són molts.

Ens empapem de Bagan durant dos dies recorrent-ho en bicicleta. Aqui no plou!. La intensa calor diürna té la seva compensació en unes inoblidables postes de sol (valgui el tòpic) que contemplem encaramants en lo alt dels temples des de diverses perspectives.

L'estada a Bagan es veu amenitzada per la festa major del poble de Myinkaba, a la qual arribem al migdia, sota un sol de justícia, a temps de veure els assaigs (amb tabalers i tot, Enric!) i la rua pròpiament dita. Tot un espectacle de multituds gairebé lliure de turistes! (amb l'excepció de nosaltres i una família de Ripoll....Ai nena, nosaltres que no anem ni a la Patum de Berga per no passar calor..si ens ho fessin fer per força no ens hi estariem pas aquí, palplantats sota aquest sol....però és que és ben be d'aquelles coses que no les fan esprés pels turistes....em diu la dinàmica àvia de la familia, tot ventant-se).

Espiritualment, Myanmar es una carícia constant. Físicament, et fa passar de la tortura (calor i humitat aplastants, carreteres demoledores, transpiració de litres per minuts, batallons d'insectes taladradors) al plaer que duu la frescor de la nit, amb aquelles postes de sol com a màgic preludi , i la sensació de renovacio, de reordenació corporal que s'experimenta amb la dutxa freda després de l'exercici físic i la monumental süada. Els sopars a Bagan, en companyia dels nois que hem conegut al vaixell, en restaurants 'amb encant' (seguint al peu de la lletra els cànons occidentals, clar) no tenen preu.