Les darreres vint i quatre hores a Yangon van ser un intent aferrisat de gaudir de la ciutat a contrarrelotge, d'impreganar-nos de l'essència del pais, d'endur-nos els seus olors, sabors, la serenitat, la bellesa....tot allò que fa que, tothom que viatgi a Birmania-Myanmar torni fascinat.


Ara, a Barcelona, cinc dies després d´haver arribat, cultivo el meu amor pel pais i combato l'enyorament repassant les fotos, compartint experiències amb els que hi han estat, donant la tabarra als que s'atreveixen a preguntar per les vacances (sabedors del rotllo que els caurà a sobre....). Per entendre´l millor, llegeixo les 'Cartes des de Birmania' de la Aung San Suu Kyi, la Dama, la líder de la oposició i del partit que va guanyar unes el.leccions democràtiques amb un 82% de vots (!!) i a la qual la junta militar no va tenir els pebrots d'entregar el poder. La Suu Kyi i els seus segueixen combatent per la llibertat des de la precarietat (ella és sota arrest domiciliari) , amb un autèntic esperit budista que els fa inasequibles al desànim i marca la seva ideologia politica....

Birmania ens ha ofert un regal inmens, el de la seva bellesa física i espiritual....La seva part fosca, la derivada del brutal sistema polític, resta amagada dels viatgers i segueix esperonant la seva gent des de fa més de 40 anys. Paraules de la Dama: 'Els visitants que venen al meu pais parlen sovint de l'amabilitat, la hospitalitat i el sentit de l'humor dels birmans. Es pregunten com és possible que un règim brutal, autoritari i mancat de sentit de l'humor hagi emergint de gent com aquesta. Una bona resposta per aquesta pregunta implicaria una tesis sencera, pero es pot formular una resposta curta: com va dir un escriptor, Birmania es una d´aquelles terres on conviuen l'encant i la crueltat. He trobat més calidesa, més amor, tendresa, coratge i preocupació per mi entre el meu poble que en cap altre lloc del món, atés que esperem , sofrim i lluitem junts. Pero aquests que actuen amb odi, venjança i furia, intentant aplastar-nos i aniquilar-nos, són també birmans, la nostra gent. (...................) Quan demanem democràcia, tot el que demanem és que a la nostra gent li sigui permés viure tranquilament sota un sistema legal just, i protegida per institucions que els garanteixin els drets, els drets que ens permetin mantenir la dignitat humana, curar les ferides de tants anys i permetin aflorar l'amor i el coratge. No es aquesta una demanda raonable?'

Són reflexions escrites al 1996, .....i res ha canviat en aquest 10 anys....peró res es per sempre. Tant de bo la Suu Kyi pugui dur a terme el seu somni i Myanmar tingui el govern que li escau, el que els seus ciutadans un dia van trigar.